FX ESCOLAR

Crits i olors es barrejaven en un potatge gairebé immenjable, mentre deixava passar plàcides les hores, no així els dies dels que de cap manera n’era conscient. Així, mentre jo caminava, les imatges em venien al ras, resseguint l’empedrat del terra d’aquell vell barri mariner i fent-se present gairebé a l’alçada del meu nas, pocs pams ens separaven, la justa mesura de la infantesa.

Aquest és un homenatge a la meva Barceloneta i la seva gent.