Sobre mi

 

Xavier Escolar No puc parlar d’un estil determinat de fotografia, ja que penso que cada motiu demana, en la majoria dels casos, un tractament especial, sempre que es faci d’una forma honesta. És cert però, que cadascun adopta possibles “tics” que amb el temps i l’experiència –mai suficient- fan que l’acte fotogràfic sigui més espontani i natural, sense que això suposi, que es faci d’una forma “automatitzada”. Cal diferenciar l’automatització de l’espontaneïtat i la improvisació que un determinat motiu pugui demanar.
L’esmentat és en el meu cas molt important, doncs em permet concentrar-me en el motiu i el seu entorn, procurant en el possible, passar a “segon terme” el que a tècnica es refereix, deixant que sigui un acte reflex, tenint en compte les limitacions de l’experiència acumulada. La fotografia no és una ciència exacta i així doncs se l’ha d’estimar i respectar alhora, amb les seves virtuts i imperfeccions.
La intenció de les meves fotografies, és la de reflexar les mateixes sensacions i sentiments que em produeixen en el moment de fer-les i, suggerir al espectador la màxima informació. Sense aquesta intencionalitat per mi l’acte fotogràfic no tindria sentit. Això, no obstant, requereix un temps de contemplació i reflexió per poder entendre i assimilar el que passa i observo i que, en definitiva, és el que vull comunicar. A vegades és com si es tractés d’un acte cinematogràfic, d’altres cops tècnica i informació es creuen “ipso facto”; necessito temps per poder ambientar-me amb el motiu i si són persones, també elles necessiten temps per adaptar-se al fotògraf. En definitiva, s’ha d’entendre el que s’està fotografiant i, al mateix temps, t’has de saber deixar sorprendre.