L’home pardal

La calitja taca la ciutat i el barri apareix en escena tranquil i ressacós de l’escalfor del dia anterior. L’aire fa olor de cafè, de roba estesa i de colònia matinera de la gent que flueix pel carrer, cada u esclau dels seus pensaments, aliè a l’altre, assossegats o amb pressa atropellada, amb múltiples ritmes diferents. El matí no passa igual de ràpid per a tothom.

Avui el Marcel complirà setze calorosos estius i ho celebraran, com cada any, amb un dinar en família. Ja gairebé tot és a punt i la senyora Blanca i la Maria (la criada) són a la cuina fent els últims retocs al pastís. Hi vindrà poca gent, el Sr Bernat no és donat a les reunions ni a la vida social, tan sols hi estan convidats el jove Lluc, que és l’únic amic de Marcel, i mossèn Daniel, amic de la família de tota la vida. Tots convocats com si fossin els actors d’un vodevil, d’una funció que es repeteix any rere any, amb el mateix principi i final. Però aquesta vegada l’últim acte apareixerà entre bastidors mostrant tota la seva nuesa.

Leave a Comment

Les següents regles del RGPD s'han de llegir i acceptar abans d'enviar el comentari:
Aquest formulari recull el teu nom, correu electrònic i contingut perquè puguem fer un seguiment dels comentaris deixats a la web. Per més informació revisa la pàgina de Política de privacitat.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada